LLAVORS GUARDADES AL CALAIX DE LA MEMÒRIA

RECUPERANT LLAVORS: PEBROT CAMPANETA

ESCOLTANT EL QUE ENS EXPLICA LA GENT GRAN

L'Esteve de Sant Miquel ens va fer donació de pebrot campaneta

La setmana passada, a Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) vaig estar parlant amb l'Esteve. L'Esteve sempre ha estat pagès i té moltes anècdotes i vivències per explicar.

Té diferents llavors guardades, una d'elles, les del pebrot campaneta.

El pebrot campaneta és de mides reduïdes (uns 5-6 cm), de color vermell quan maduren, i molt picants. L'Esteve fa servir aquest pebrot com a ornamental. A l'estiu té les pebroteres plantades a un test, a l'entrada del mas, i a l'hivern les guarda a dins l'església del poble, també per fer bonic.

Un dia parlant, em va dir que em guardaria llavors, així les podria cultivar i reproduir a l'hort. I així va ser, la setmana passada me les va entregar.

Ara tinc els pebrots a assecar, i un cop assecats, faré l'extracció de llavors. Les guardaré a un lloc fresc i la resta en faré donació al Banc de llavors del Sigma (Olot).

Al Banc de llavors, es dedica a recollir, conservar i reproduir les llavors, i sempre asseguren que hi hagi una mostra guardada (com una còpia de seguretat).

La importància de conservar les llavors és important, són varietats adaptades a la zona on són recollides i així es va conservant biodiversitat. Tot aquest material no ha estat mai modificat i per això, la seva importància.

També, per mi és important aquest petit treball; escoltar a la gent gran, dignificar la seva feina, aquella que han fet al llarg dels anys i que moltes vegades ha passat desaparcebuda o ha quedat tancada dins un calaix; sense esperar que ningú s'hi interessi.

De cada pebrot se n'obtindran unes 50-60 llavors i de cada llavor una nova planta, plena de fruits i de noves vides.

Us deixo unes fotografies de les mostres de pebrots campaneta que em van entregar!

Pebrot campaneta a assecar

Detall pebrot campaneta

Detall pebrot campaneta

BLEDES??? I COM LES CUINO?

RECEPTA AMB BLEDES ECOLÒGIQUES

BLEDES AMB PATATES DE FESTA

Les bledes són unes amigues fàcils de cultivar en el nostre hort i qüasi bé les podem trobar tot l'any. Regant-les de forma abundant i abonant-les quan toca, ens surt un aliment ben gustós i polivalent.

Són originàries de les costes europees i també trobem alguna espècie autòctona a l'interior de la Península Ibèrica.

Moltes vegades quan ens parlen de les bledes, ens les imaginem aburrides i bullides i sense saber massa què fer-ne. Doncs, remuntant en temps antics, era una dels menjars més populars de les famílies treballadores.

Primer pla d'una bleda ecològica

En termes nutricionals es caracteritzen per:

- Contenen vitamines A, C i K. Molt rica en potassi, calci i magnesi. Moltes vegades es recomana per prevenir la osteoporosis. Per conservar aquestes vitamines es recomana de menjar la bleda fresca: arrencada i consumida.

- És una planta amb propietats laxants i digestives, ja que el seu contingut de fibra és elevat.

- Conté àcid fòlic i flavonoids, que preveuen la malaltia del càncer.

I navegant per internet (www.cuinetes.cat) he trobat una recepta molt interessant i fàcil de fer, que fa de les bledes un plat saborós, divertit i original: Bledes amb patates de festa de Joan Satorres.

Així doncs, aquí va la recepta:

Ingredients:

- 1kg de bledes ecològiques grogues o verdes

- 1kg de patates Red Pontiac ecològiques

- 1 ceba de Figueres grossa ecològica

- 2 grans d'all ecològic

- Oli d'oliva verge extra

- 4 ous de pagès i/o ecològics

- 1 culleradeta de pebre vermell

- Llet o llet de soja/ametlla/arròs/civada

Procediment:

- Coure les bledes al vapor, tallar-les i reservar-les.

- Tallar les patates a rodanxes de 1-2 cm.

- Tallar la Ceba de Figueres petita, posar-la a fregir.

- Al cap de 5 minuts afegir a la paella, les patates.

- Fregir la ceba i les patates fins que quedin toves (no cal ni que siguin rosses).

- Posar una altra paella al foc amb els alls esclafats, enrrossir-los i retirar-ho.

- En l'oli sobrant dels alls, hi saltegem les bledes.

- De mentres diluim el pebre vermell amb un got d'aigua.

- A mig coure les bledes hi afegim la dilució del pebre vermell, i ho acabem de saltejar.

- Agafem un cassó o similar, que pugui anar al forn, i hi posem un capa de patates a rodanxes amb la ceba i a sobre les bledes.

- Es poden anar fent diferents capes.

- Batre els ous amb un raig de llet i escampar-ho a sobre la verdura.

- Escampar formatge ratllat per sobre i ja es pot gratinar.

Variant: Es poden posar pinyons per sobre per decorar.

Un plat sa, boníssim i ràpid de fer, amb verdures ecològiques de temporada.

Vista general de les bledes

"A esmorzar, sopes i bledes; a dinar, bledes i pa; a sopar, sopa escaldada, i la bleda no hi pot faltar."

HISTÒRIES DE VERDURES

PERQUÈ LA PASTANAGA ÉS TARONJA?

SABIES QUE ORIGINÀRIAMENT LA PASTANAGA NO ERA TARONJA?

La pastanaga una verdura molt extesa i coneguda per tots nosaltres.

Si ens la fan descriure diríem que és una arrel, allargada, de color taronja i molt utilitzada per fer ensaladilles, amanides, pastissos, estofats, etc. Pels més petits és una verdura que els hi agrada molt als conills i que ens ajuda a tenir més bona vista.

Si fem memòria històrica podem fer cronologia dels fets fins a dia d'avui:

Si ens remuntem al S. XVI, els holandesos eren coneguts pels grans cultius de pastanaga que tenien conreats en els seus camps, els quals plantaven varietats tradicionals locals de color groc, blanc i porpra.   

Al S.XVII, una soca de pastanaga es van desenvolupar en nivells elevats del beta-carotè, i així van aparèixer les primeres pastanagues taronges.

Els agricultors d'Holanda van començar a cultivar les pastanagues taronges en honor al seu rei Guillem d'Orange.

Des d'aquell moment les pastanagues taronges es van posar molt de moda i es van deixar les varietats tradicionals de banda.

Nosaltres trobem molt important la recuperació de les varietats tradicionals, ja que per només una moda es van deixar de banda i es va perdre un gran tresor en biodiversitat.

A l'hort de Sant Miquel tenim conreades pastanagues de diferents varietats:

Amanida de pastanaga variada

Pastanagues varietats diferents

Varietat de verdures el mes de setembre

El petit agricultor més trempat de l'hort

PLANTADA I SEMBRA DE VARIETATS D'HIVERN

VERDURES I HORTALISSES DE TARDOR-HIVERN

COLS, ESPINACS, NAPS, BRÒQUILS... 

Després d'arrencar les patates ha quedat un espai lliure a l'hort i vam aprofitar per passar el motocultor i treballar el terreny!

Així doncs avui hem fet sembres i plantades de les varietats següents:

50 escaroles cabell d'àngel 

25 enciams fulla de roure verd

25 enciams fulla de roure vermell

50 cebes blanques (tendres)

40 coliflor blanques

40 bròquils verds

20 cols de setsetmanera

20 cols lombardes

20 cols pell de galàpet

50 espinacs

A part hem sembrat naps negres de muntanya i nap fi de taula "virtudes martillo".

Per la setmana que vé ja tinc a punt els alls xinos, alls mallorquins, calçots, etc...

Us aniré informant del procés de creixement ;)

RECUPEREM LLAVORS I GUSTOS

PRIMERA COMANDA DE VERDURA DE TEMPORDA

Neix pratdesaba.cat. Ens dediquem a produir verdura de temporada amb varietats recuperades i utilitzant mètodes de l'agricultura ecològica.

Busquem llavors dels nostres avis i les fem germinar per tal d'aconseguir aquells gustos que fa anys vam perdre. La importància de la selecció de llavors dels nostres pagesos és la nostra història i ajuda a la conservació de la biodiversitat.

Amb l'arribada de les bones temperatures comencen néixer els primers fruits al camp i també les primeres comandes.

De moment tenim enciams (llengua de bou, del sucre, meravella d'estiu, fulla de roure verd/vermell), remolatxa i carabassó verd.

En breu tindrem en actiu la pàgina web: www.pratdesaba.cat.

Esperem que us agradi el nostre projecte i ens pogueu anar seguint!!!

Salut i bons aliments,

VERDURES PER TOTHOM!!!!

AVIAT TINDREM A LA VENTA CISTELLES DE VERDURES

VERDURA DE PROXIMITAT I DE QUALITAT

RETORNA ALS ORÍGENS AMB EL SABOR D'AVUI

La importància de la recuperació de varietats tradicionals no és casual. Els sabors, la qualitat, la textura... que hem anat perdent al llarg dels anys, (a causa dels objectius i processos de l'agricultura industrial) són els paràmetres bàsics que us oferim a tots vosaltres a través dels nostres productes.

Oferim productes frescos, de proximitat, de qualitat i a un preu just (tan pel productor com el consumidor).

Per poder aconseguir els productes de gran qualitat i valor utilitzem llavors i planters de proximitat i ecològics. Moltes d'aquests llavors les hem aconseguit a través de pagesos que tota la vida han estat treballant al camp i seleccionant les millores llavors del seu graner. Així l'adaptació de les varietats és absoluta.

En aquests moments tenim plantats:

- Enciam llengua de bou (disponible)

- Enciam fulla de roure (disponible)

- Enciam del sucre

- Enciam meravella

- Ceba de Figueres

- Tomàquet de penjar

- Tomàquet de pera

- Tomàquet de poma

- Tomàquet de bombeta groc

- Patata Red Pontiac

- Carbassa cacauet

- Carabassó

Enciam llengua de bou. Font: www.lesrefardes.com

Enciam meravella d'estiu. Font: www.lesrefardes.com

Enciam del sucre. Font: Esporus

Aquesta mateixa setmana, si el temps ens ho permet, plantarem:

- Albergínia blanca

- Pebrot

- Mongeta de Gombrèn

Seguim els procediments de cultiu de la producció agrària ecològica:

- S'aporta matèria orgànica certificada per agricultura ecològica.

- No s'apliquen productes fitosanitaris químics ni herbicides.

- Treballem el terreny constantment per evitar la presència de males herbes.

El sistema de reg utilitzat és per degoteig, d'aquesta forma fem un ús responsable de l'aigua i podem aplicar l'aigua necessària per cada planta i reduir les pèrdues d'aigua per evaporació o escorrentia.

També guardem l'aigua de la pluja per utilitzar-la pel reg, mitjançant dipòsits.

Què més important que la salut de tots nosaltres?

I la recuperació de les varietats locals que s'han anat perdent al llarg del temps?

DIGNIFIQUEM DONCS LA FEINA DELS NOSTRES AVIS I QUE SIGUI EL CAMÍ A SEGUIR A PARTIR D'ARA.

LLAVORS DELS PAGESOS

LLAVORS GUARDADES AL LLARG DEL TEMPS

ELS PAGESOS ENS FAN DONACIÓ DE LES SEVES LLAVORS

CARABASSES, CARABASSONS, MONGETES...

Investigant i demanant he anat trobant pagesos que m'han regalat llavors que han anat conservant i cultivant al llarg dels anys.

La recuperació de les mateixes és una tasca important per mantenir i augmentar la biodiversitat.

De moment les espècies que més he trobat són mongetes, carabasses i carabassons.

Els noms vulgars que apareixen durant l'escrit han vingut donats pels seus propietaris (pagesos).

Carabassa del cabell d'àngel (Cucurbita ficifolia): llavors guardades de l'any passat. 

Origen: Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany).

Color de la llavor: negre.

Forma de conservació: en paper de diari assecant-se i ara dins d'un pot de vidre.

Sembra: es pot fer a través de safates de germinació o bé mitjançant sembra directa. Jo ho he fet amb sembra directa. I el marc de plantació de 1,5m x 1,5m. N'he plantat 5 mates.

Usos: s'utilitza per fer el cabell d'àngel de la rebosteria.

Llavor de carabassa cabell d'àngel

Carbassa bomba d'Esponellà (Cucurbita maxima).

Origen: Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany).

Color de la llavor: blanca.

Forma de conservació: en paper de diari assecant-se i ara dins d'un pot de vidre.

Sembra: sembra directa. El marc de plantació aproximat de 1,5m x 2 m. N'he plantat 5 mates.

Usos: bàsicament ornamental.

És una llavor de dimensions molt grans (fins a 3 cm de llargada) i molt lleugera).

Llavor de carabassa bomba d'Esponellà

Carabassa de rabequet: llavors guardades del 2011.

Origen: Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany).

Color de la llavor: blanca.

Forma de conservació: en paper de diari assecant-se i ara dins d'un pot de vidre.

Sembra: sembra directa.

Llavor de carabassa de rabequet

Carabassó blanc: llavors guardades de la temporada passada (2012).

Origen: Salitja (La Selva).

Color de la llavor: blanca. Molt semblant a la llavor de la carabassa rabequet.

Forma de conservació: en un pot de vidre.

Sembra: es pot fer en alvèols o bé sembra directe. Ho he fet en alvèols, unes 12 plantes. Estic esperant que germinin.

Llavor de carabassó blanc

Mongeta de Gombrèn: llavors guardades de la temporada passada (2012).

Origen: Salitja (La Selva). El seu propietari ens comenta que anys enrere li van donar aquests llavors que procedien de Gombrèn (Ripollès).

Color de la llavor: blanca.

Forma de conservació: en bossa de plàstic i ara en pot de vidre.

Sembra: sembra directe. N'he fet 10 mates. El marc de plantació de 60 cm x 60 cm. 

És una mongeta de mata baixa, per tant, no necessita entutorar-se.

Llavor de mongeta de Gombrèn

Mongeta perona per menjar tendra. Llavors guardades de fa 3 o 4 temporades.

Origen: Santa Eugènia de Berga (Osona).

Color de la llavor: marró.

Forma de conservació: sempre havien estat guardades en plàstic però ara estan en pot de vidre.

Sembra: directe al terra. Encara no les he sembrat. 

Són mongetes de mata alta, s'han d'entutorar. Es mengen tendres.

Llavor de mongeta perona

Mongeta ???. Llavors guardades de fa 15 anys com a mínim.

Origen: Puigcerdà (Cerdanya) 

Color de la llavor: varis.

Forma de conservació: sempre havien estat guardades en un caixa de llauna i ara en pot de vidre. Molt ben conservades. 

Sembra: directe al terra o en alvèols. Les he intentat fer germinar i de moment el resultat ha sigut nul. Pot ser que amb el pas dels anys hagin perdut el poder germinador.

Sembla a ser que són mongetes de mata alta, que s'han d'entutorar. Alguns pagesos quan les han vist m'han comentat que són mongetes de l'aspre, però la veritat és que no les tinc detectades. 

Llavor de mongeta

Si algú en té més informació i en coneix les seves característiques, estaria molt agraïda de rebre'n informació.

MIREU LA PLANTADA!!!

IMATGES DE L'ACTIVITAT: LA PLANTADA

El dissabte passat, 4 de maig, el temps va aguantar i vam poder fer la plantada a Sant Miquel de Campmajor.

Els participants van estar molt actius i amb ganes d'aprendre i de plantar el seu propi hort.

L'activitat va ser molt participativa i la durada aproximada de 2h i 30 min.

Ara us aniré explicant com va anar procedint l'activitat i adjuntant imatges de cada moment:

Aprendre què és el pluviòmetre

1. Primer de tot els hi vam explicar els elements que podien veure a l'hort: 

- Les portes d'entrada: indiquen allà on comença l'hort i per on s'ha d'entrar.

- El tancat elèctric: per evitar l'entrada dels porcs senglars, ja que estem a prop de zona boscosa, i la presència dels porcs és molt evident.

- El pluviòmetre: que serveix per mesurar l'aigua de pluja

I quina concentració...

- Les zones de plantació i passadissos: les estaques i el cordill marquen les zones on es fa la plantació i les zones de passadissos que es poden trepitjar. Així l'hort queda ben organitzat i evitem  aixafar les verdures i hortalisses cultivades.

Conèixer la matèria orgànica

2. A continuació els hi vam ensenyar la matèria orgànica que serveix per abonar l'hort. Una matèria orgànica certificada com ecològica i de procedència de fems d'ovella. Els hi vam fer olorar i a veure què els hi recordava la olor.

En agricultura ecològica, és de gran importància l'aportació de matèria orgànica i mantenir un nivell de fertilitat adequat del terreny.

A part, a diferència de l'aportació de fems, és que la matèria orgànica redueix de forma important la germinació de les males herbes, ja que ha passat un procés de tractament a altes temperatures (deshidratació).

3. Seguint una fila índia i de forma ordenada, vam fer una passejada per l'hort i els hi vam fer identificar les verdures plantades. Els enciams són els més coneguts de tots!!!

Identificar les verdures plantades

4. Un dels moments que els hi va agradar als més petits va ser quan els hi vam donar una eina a cada un. Així d'aquesta forma ja podien començar a remenar el terreny.

Visió general de l'activitat

5. Abans de començar a fer la plantació els hi vam explicar com marcar les zones de plantació. El material necessari és: cordill, estaques de fusta, maceta, cinta mètrica.

Cinta mètrica: mesura de les zones de plantació

Passant la ninyola 

6. I ara si, amb les aixades van començar a marcar els forats on plantar el planter. Les mares, pares, àvies, van estar molt actius durant tota l'activitat. Van plantar: carbasses del cacahuet, alberígines, cogombres, enciams, cebes de Figueres.

Plantació

Plantació

7. Després de plantar ja només quedava la recta final!!!! Amb les regadores van regar les verdures que havien plantat.

8. I endreçar les eines que havien utilitzat!!!

HORT DIDÀCTIC

PLANTACIÓ A L'HORT DIDÀCTIC

HORT PER LA MAINADA: APRENDRE I INVESTIGAR

Durant el dia d'ahir, vaig estar preparant l'hort didàctic que servirà perquè la mainada pugui remenar i aprendre amb la terra, plantes, etc.

La superfície és de 200 m2 (40m x 5m). Aquesta superficie la vaig anar subdividint en petites zones de 5m x 1,5m.

Per poder marcar aquestes zones, vaig utilitzar canyes de bambú de 40 cm de llargada i cordill de sisal. D'aquesta manera queda ben definida la zona de treball.

Entre zones de cultiu hi vaig deixar 40 cm de passadís perquè es pogués facilitar la movilitat.

Adjunto fotografia:

Detall zona de plantació hort didàctic

En total vaig plantar:

- 50 enciams fulla de roure de color vermell.

- 50 enciams fulla de roure de color verd.

- 8 carbassons.

- 20 pebrots del bitxo per confitar.

- 15 tomaqueres cherry.

Just després de fer la plantació els vaig ben regar amb una mànega (en els propers dies faré el muntatge del sistema de reg per goteig).

Visió general de l'hort didàctic

De mica en mica l'hort va agafant forma... I avui més.

TALLER: COM FER UN HORT ECOLÒGIC?

PLANTADA A L'HORT

DISSABTE 4 DE MAIG A LES 16:00 H

CÀMPING LA VALL DE CAMPMAJOR (SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR)

1. Tenir un tros de terreny  que hi toqui el sol.  En el nostre cas, disposem d’una superfície de 5m d’amplada i 40 m de llargada.

Vistes generals del camp

2. Anirem a buscar les eines necessàries: farem una mica d’explicació de cada eina i perquè serveix. Abans d’endreçar les eines, les deixarem ben netes i sempre les guardarem al mateix lloc.

- Aixades/aixadells: per cavar o moure la terra. També ens ajuden a trencar els terrossos.

- Rampins: per deixar la terra ben llisa. Apunt per plantar.

- Regadores: per regar.

- Galledes: poden servir per moltes coses. Per guardar les eines, per guardar l’adob, etc.

Eines per l'hort

3. Marcarem els bancals on farem la sembra o la plantació.

Amb un cordill de sisal i unes estaques marcarem rectangles sobre la terra:  de 5m de llargada x 1,5 m d’amplada.

Esquema dels bancals 

4. Un cop marcada la zona:

- Prepararem el terreny amb els aixadells i treiem les pedres més grosses que anem trobant. Guardarem les pedres en pilonets.

- Tirarem adob orgànic amb una galleda. Abonarem el terra perquè les plantes creixin fortes i sanes.

- I passarem el rasclinet per deixar el terra ben llisa i abonada.

5. Amb un cordill i 2 estaques marcarem una línia recta, que serà on aniran plantades les hortalisses (tomaqueres, enciams, cebes, pebroteres).

Així no anirem de tort!  

Anirem repetint aquest procediment cada 30 cm.

Esquema de les línies de cultiu 

6.    Ja podrem començar la plantada!!!

7.    Amb un bastó de fusta i seguint les línies marcades amb el cordill, anirem marcant on plantar les hortalisses. Cada 2 pams de nen (20-30 cm) hi anirà una planta.

8.    Amb molta cura agafarem el planter de les safates i l’anirem plantant al terra (als forats que haurem acabat de marcar).

9.    Omplirem la regadora d’aigua i ja podrem anar regant totes les plantes.

10. Farem  etiquetes amb el nom de la planta que hem plantat.

11. I ara si, ens tocarà esperar a que comencin a créixer les verdures!

Per qualsevol dubte o consulta

Per qualsevol dubte i més informació del taller us podeu posar en contacte a través de correu electrònic: marionaprat33@gmail.com.

Us hi esperem!!!! 

DIA 1: PREPARACIÓ DE L'HORT!!!

PREPARACIÓ DEL TERRENY

COMENÇA LA FEINA A L'HORT...

La preparació del terreny és una de les feines més importants abans de cultivar un camp. És la base, perquè el creixement de la planta i les seves arrels sigui òptim i per tant aconseguir una bona collita. Airejar i refinar són les feines que hem fet avui al camp.

Després de que el cap de setmana (dissabte) es llaurés el camp on hi anirà ubicat l'hort, avui al vespre s'ha treballat amb la fresadora acoblada al tractor. L'amplada de treball és de 1,80 m aprox.

Amb aquesta tasca hem aconseguit de mica en mica refinar el terreny i trencar tots els terrossos que hi havien. L'hem deixat adequat per poder-hi sembrar i plantar-hi el planter.

• Característiques del camp:

Es tracta d'un camp de dimensions aproximades de 24 m d'amplada x 67 m de llargada. 

El tipus de terreny és franc-arenós.

La pendent del terreny és d'un 1% (molt baixa). 

Ubicació: Sant Miquel de Campmajor. 

Preparació del terreny

• Feines a fer a partir d'ara:

Al deixar el camp ben preparat, ara ens caldrà aportar la matèria orgànica per tal d'augmentar la fertilitat i esponjositat del terreny. Aquesta matèria orgànica està certificada per a la utilització en agricultura ecològica.

I a continuació ja s'hi podrà començar a muntar el sistema de reg per goteig.

En quan hagi fet aquests feines us tornaré a escriure i a posar-vos al corrent de com va evolucionant!

De moment, demà em llevaré ben d'hora per continuar construint i fent créixer el projecte...

HORTA ECOLÒGICA

SEMBRA I GERMINACIÓ DE LES LLAVORS ECOLÒGIQUES

GERMINACIÓ DEL PÈSOL ESTIRABEC I TOMÀQUET GROC DE BOMBETA

SEMBRA DEL TOMÀQUET DE PENJAR MONTGRÍ, CARBASSA CACAHUET I XIRIVIA

Doncs si, ja estem en plena temporada de les sembres de les llavors per l'horta. A continaució us faré una mica de resum de les sembres i les germinacions que he anat fent des de mitjans-finals de març fins a dia d'avui.

• Germinació del PÈSOL ESTIRABEC o CAPUTXÍ: (la sembra la vaig explicar al post del dia 4 de febrer). Després de 3 setmanes després de la sembra va començar el pèsol caputxí. La veritat que ha estat una germinació molt fàcil ja que ha anat plovent de forma regular i per tant, no ha calgut aplicar aigua de reg.

Es mostra una fotografia del pèsol tirada el dia 24 de març:

Pèsol caputxí o estirabec

• Germinació del TOMÀQUET GROC de BOMBETA (sembrat el dia 3 de març). 

Als 15 dies després de la sembra van començar a germinar els tomàquets sembrats. A dia d'avui n'hi ha molts que estan començant a germinar i per tant, encara queda alguna llavor pendent de que ho fagi. Aquests dies estic molt pendent de que tinguin humitat força constant i de cares al sol, que així la temperatura ambient és més elevada i el creixement serà més òptim.

Ara les petites plàntules ja fan cap a 3 cm d'alçada. Us ensenyo fotografies:

Germinació tomàquet de bombeta groc

• Sembra de la XIRIVIA.

Què és la xirivia?

És una planta de fulles compostes i piloses. D'arrel gruixuda i color blanc-taronjós (més pàl·lid que la pastanaga). Es tracta d'una arrel. Es pot consumir crua o bé cuita. 

Foto de la xirivia (Font: Les Refardes)

Tipus de sembra: sembra directa.

Data de sembra: 24/03/2013.

Lloc de la sembra: Santa Eugènia de Berga (Osona).

Preparació del terreny: treball del terreny amb fresadora i  aportació de matèria orgànica per augmentar la fertilitat del terreny. Es tracta d'un terreny franc arenós.

• Sembra de la Carbassa cacahuet (Cucurbita moschata).

Es tracta d'una carbassa que el fruit té forma de cacahuet i té un gust molt dolç. La carbassa pot arribar a pesar 3 kg aprox.

Carbassa cacahuet (Font: Les Refardes)

Tipus de sembra: en alvèols.

Lloc de sembra: Olot (Garrotxa).

Orientació: cara sud.

Substrat utilitzat: substrat molt lleuger i granulometria molt fina.

Reg: aportació aigua de reg mitjançant polvorització.

Sembra en alvèols de la Carbassa cacahuet

• Sembra del TOMÀQUET de PENJAR MONTGRÍ (Lycopersicum esculentum sp.)

És un tomàquet de penjar de molt bona conservació i que es caracteritza per portar el típic castell al cim. El color és vermellós i de mida mitjana.

Tomàquet de penjar Montgrí (Font: Les Refardes)

Tipus de sembra: en jardinera.

Lloc de sembra: Olot (Garrotxa).

Orientació: cara sud.

Substrat utilitzat: substrat molt lleuger i granulometria molt fina.

Reg: aportació aigua de reg mitjançant polvorització.










Doncs fins aquí les sembres i germinacions de les llavors. A partir d'ara que comença el bon temps i el dia s'ha allargat us aniré posant el dia del que vaig fent.

Fins llavors, bona sembra!

SEMBRA TOMÀQUET BOMBETA GROC

SEMBRA LLAVORS ECOLÒGIQUES

VARIETAT TRADICIONAL - RECURS FITOGENÈTIC

TOMÀQUET BOMBETA GROC (Lycopersicon esculentum sp.)

Acabo ara mateix de sembrar una llavor tradicional, el tomàquet de bombeta groc.

És una planta vigorosa, de bona producció, els fruits són molt dolços, i com el seu nom indica els tomàquets són de color groc quan maduren i de forma de bombeta.

Es recomana fer la sembra del planter a primavera (jo m'he avançat perquè parlant amb hortelans m'han recomanat fer la sembra pels volts de Sta. Àgata, 5 de febrer).

El trasplant es fa quan la planta té 50 cm d'alçada, un cop han passat les glaçades.

Característiques dels materials utilitzats:

Substrat: Traysubstrat Klassmann. De textura molt fina i lleugera.

Adob de fons: Sprintor (autoritzat per agricultura ecològica).

Molt important humitejar la terra amb aigua una mica tèbia, i després sembrar les llavors.

Procedència de les llavors: Les Refardes (Bages). Cultivades durant el 2012.

Característiques de la llavor: de color blanquinós, molt petita, ovalada.

A continuació us penjo una fotografia dels testos després de la sembra:

Testos amb les llavors del Tomàquet bombeta groc

També us penjo una fotografia extreta de la web de les Refardes, on es veuen els tomàquets senbrats.

Tomàquet bombeta groc (Font: www.lesrefardes.com)

LLAVORS ECOLÒGIQUES A LA BUTXACA!

JA TINC LES LLAVORS ECOLÒGIQUES!!!

SEMBRA DEL PÈSOL CAPUTXÍ O ESTIRABEC, L'ENCIAM LLARG DE SERINYÀ I LA CEBA DE VILADESENS 

SEMBRA DIRECTE I PLANTER

Hola a tots!

Doncs si, ja m'han arribat les llavors ecològiques i de varietats locals que havia demanat.

Ahir mateix vaig fer la sembra de 3 varietats:
- Ceba de Viladesens: planter en torratxes de 10 l de capacitat.
- Enciam llarg de Serinyà:  planter en torratxes de 10 l de capacitat.
- Pèsol Estirabec o caputxí: sembra directe. Sembrats cada 60 cm de llarg. 

Fer el planter:

- Vaig agafar 4 contenidors de 10 l de capacitat.

- Vaig omplir els contenidors de substrat abonat.

- En 2 dels contenidors vaig escampar les llavors de la Ceba de Viladesens (llavors negre, de forma irregular i de granulometria mitjana).

Llavor de Ceba de Viladesens

Sembra planter de Ceba de Viladesens

- En els altres 2 contenidors vaig escampar les llavors de l'Enciam llarg de Serinyà (llavors, molt fines, de color blanc, allargades, de poc pes).

Llavor d'Enciam llarg de Serinyà

Sembra planter Enciam llarg de Serinyà

- I en cada contenidor vaig posar una capa molt fina de substrat.

- Vaig regar els contenidors, els vaig entrar a dins de casa, i el vaig deixar a una zona del menjador que hi toca el sol.




Passos a seguir per fer la sembra directe a l'hort:

- Treball del terreny amb motocultor.

- Aportació de matèria Vegethumus (certificada per agricultura ecològica). Es presenta en forma de pellets. Amb aquesta, a diferència dels fems, aconseguiré que no creixin tantes males herbes i al mateix temps augmentaré la fertilitat i l'esponjositat del terreny.

- Sembra directe del pèsol:

1. Primer de tota vaig agafar un cordill i el vaig posar ben recte al terra. Ho vaig fer per anar seguint la línia, i així la sembra quedés més recte. Al moment del maneig la collita és molt més còmode.
2. Fer forats a cada 40 cm aprox.
3. A cada forat i vaig posar 3 llavors de pèsol.
4. Tapar el forat.
5. Regar per sobre per donar humitat (ja que feia molt vent i de seguida eixugava el terra).

Sembra Pèsol caputxí o estirabec

A la pròxima us informaré ja de les germinacions de cada una i la seva progressió.

Salut!