LLAVORS ECOLÒGIQUES A LA BUTXACA!

JA TINC LES LLAVORS ECOLÒGIQUES!!!

SEMBRA DEL PÈSOL CAPUTXÍ O ESTIRABEC, L'ENCIAM LLARG DE SERINYÀ I LA CEBA DE VILADESENS 

SEMBRA DIRECTE I PLANTER

Hola a tots!

Doncs si, ja m'han arribat les llavors ecològiques i de varietats locals que havia demanat.

Ahir mateix vaig fer la sembra de 3 varietats:
- Ceba de Viladesens: planter en torratxes de 10 l de capacitat.
- Enciam llarg de Serinyà:  planter en torratxes de 10 l de capacitat.
- Pèsol Estirabec o caputxí: sembra directe. Sembrats cada 60 cm de llarg. 

Fer el planter:

- Vaig agafar 4 contenidors de 10 l de capacitat.

- Vaig omplir els contenidors de substrat abonat.

- En 2 dels contenidors vaig escampar les llavors de la Ceba de Viladesens (llavors negre, de forma irregular i de granulometria mitjana).

Llavor de Ceba de Viladesens

Sembra planter de Ceba de Viladesens

- En els altres 2 contenidors vaig escampar les llavors de l'Enciam llarg de Serinyà (llavors, molt fines, de color blanc, allargades, de poc pes).

Llavor d'Enciam llarg de Serinyà

Sembra planter Enciam llarg de Serinyà

- I en cada contenidor vaig posar una capa molt fina de substrat.

- Vaig regar els contenidors, els vaig entrar a dins de casa, i el vaig deixar a una zona del menjador que hi toca el sol.




Passos a seguir per fer la sembra directe a l'hort:

- Treball del terreny amb motocultor.

- Aportació de matèria Vegethumus (certificada per agricultura ecològica). Es presenta en forma de pellets. Amb aquesta, a diferència dels fems, aconseguiré que no creixin tantes males herbes i al mateix temps augmentaré la fertilitat i l'esponjositat del terreny.

- Sembra directe del pèsol:

1. Primer de tota vaig agafar un cordill i el vaig posar ben recte al terra. Ho vaig fer per anar seguint la línia, i així la sembra quedés més recte. Al moment del maneig la collita és molt més còmode.
2. Fer forats a cada 40 cm aprox.
3. A cada forat i vaig posar 3 llavors de pèsol.
4. Tapar el forat.
5. Regar per sobre per donar humitat (ja que feia molt vent i de seguida eixugava el terra).

Sembra Pèsol caputxí o estirabec

A la pròxima us informaré ja de les germinacions de cada una i la seva progressió.

Salut!

QUÈ ÉS L'AGRICULTURA ECOLÒGICA

AGRICULTURA ECOLÒGICA: DIVULAGACIÓ

PUBLICACIÓ PELS MÉS PETITS

Des del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural s'ha publicat una guia adreçada per a nens de primària per donar a conèixer l'agricultura ecològica.
És un llibre molt amè i amb moltes il·lustracions, que ajuden a agafar idees de molts conceptes. ens parla d'horticultura, fruticultura, ramaderia, alimentació, etc.

És veritat que és un material útil pels més petits, però també ens dóna molta informació pels més grans.
Com bé es diu, una imatge val més que 1000 paraules.

Així doncs us deixo amb l'enllaç perquè hi podeu fer un cop d'ull i també una de les imatges que m'ha agradat més de tota la guia i que ens es reflecteix de forma il·lustrativa el concepte general d'agricultura i les rotacions de cultiu.:


http://www20.gencat.cat/docs/DAR/AL_Alimentacio/AL01_PAE/06_Publicacions_material_referencia/Fitxers_estatics/album_infantil_de_ae.pdf

LLAVORS HORTA ECOLÒGICA

JA HE ESCOLLIT L'HORT D'AQUEST ANY!

AQUESTA TEMPORADA MÉS LLAVORS ECOLÒGIQUES.

Vista general de llavors

VARIETATS TRADICIONALS NO REGISTRADES.

Com la temporada passada he fet una mica de previsió i ja he comprat diferents llavors ecològiques per fer la sembra a l'hort.

He demanat les que sembraré ara i també les de sembra a la primavera.

L'elecció l'he fet segons la descripció de cada una i l'experiència de l'any anterior.

Així doncs les varietats escollides són:

- Xirivia: és una planta de la família de les apiàcies i molt semblant a la pastanaga. Molt utilitzada per caldos, purés, etc. Molt aromàtica.

- Ceba de Viladasens: molt semblant a la ceba de Figueres, molt carnosa i dolça, i de molt bona conservació.

- Enciam llarg de Serinyà: enciam de fulles llargues, molt carnós i de gust molt bo. El nervi principal quasi ni es nota.

- Estirabec: pèsol de mata alta. De textura molt fina. S'ha d'entutorar.

- Albergínia blanca: aquesta ja la vaig sembrar la temporada passada i el resultat va ser molt bo. De textura molt carnosa i molt dolça.

- Tomàquet groc de bombeta: planta molt vigorosa, de fruits petits de color groc i en forma de bombeta.

- Tomàquet verd d'Oristà: de fruit arrodonit i de coloració verdosa, molt dolç.

- Tomàquet de penjar Montgrí: de color vermell i mida mitjana. Tenen un "punxeta" a un extrem. De molt bona conservació.

- Carbassa del cacauet: és de planta rastrera i el fruit de forma de cacahuet. De gust molt dolç.

- Mongeta del metro: fa la flor de color fúcsia, de tavella molt llarga. La grana és de color negra i petita.

Totes aquests varietats no estan registrades i per tant, són recursos a protegir i a cultivar i al mateix temps cal donar-los a conèixer. 

Totes les llavors provenen de Les Refardes i a la seva web hi ha informació detallada amb fotografies: www.lesrefardes.com.

Quan fagi la sembra us penjaré les fotografies!!!!

RAMADERIA AUTÒCTONA: BRUNA DELS PIRINEUS

PASTURA SOSTENIBLE DE BOVÍ 

Detall Bruna dels Pirineus

ALIMENTACIÓ I MANEIG

El passat cap de setmana vaig estar ajudant al meu pare amb donar de menjar al bestiar i ampliant les zones de pastura.

La primera feina que vàrem fer va ser donar de menjar els vedells desmamats, abans de passar a la fase d'engreix. La seva alimentació es base en llet. I se'ls hi dóna dos cops al dia.

Es barreja llet en pols amb aigua tèbia i ja se'ls hi pot donar amb una galleda.

Després vam anar a la granja gran i allà vam donar de menjar a vedelles i vedells d'engreix (separats en diferents lots) i a un parell de vaques que havien parit la mateixa setmana.

En aquesta granja hi ha les vedelles i vedells d'engreix a punt de vendre i també aquelles vaques que han tingut algun petit problema al moment o després del part (per exemple; quan neix algun vedell que li costa de mamar, al tenir-lo a la granja el pots controlar molt millor).

L'alimentació es base en: pinso, blat de moro enistjat, palla de blat i raigràs sec.

Segons l'edat del bestiar la proporció variarà. Per exemple: en el cas de les vedelles d'engreix barregem 1/4 part de pinso i 3/4 parts de blat de moro ensitjat.

En acabar, vàrem anar a la zona de la Pineda. Allà és una part de la zona de pastura de les vaques. Vàrem ampliar la zona de pastura, movent les estaques i el filferro. Cada dia se'ls hi amplia la zona per menjar.

L'herba dels camps de pastura és una barreja sembrada de raigràs, festuca i altres gramínies, i tenen una zona amb palla de blat. També disposen d'un abeurador amb pedres de minerals.

En el ramat hi havien 7 vedells, 6 que feia 15 dies que havien nascut, i 1 que feia 3 dies i molt espavilat.

L'alimentació dels vedells és bàsicament la llet de les mares i també herba fresca.

En tots els casos és molt important que tinguin aigua tot el dia.

I després de fer aquesta feina vàrem anar a donar menjar als cavalls i també els hi vam ampliar la zona de pastureig. L'alimentació principal es base en herba fresca de la pastura i a part, mengen el raigràs assecat.


*Cal tenir en compte, que les mares al acabar de parir té un instint de protecció molt gran cap els seus vedells. Per tant, estar al cas, de no rebre cap "cutada" per part de la vaca.

CURIOSITAT: dins del ramat que està en la pastura, hi ha un vedell molt espavilat. Que amb només 3 dies ja té ganes de jugar amb els més petits del grup i si sembla ja tot un gran "home".

Vista general del ramat

ENQUESTA: INCOPORACIÓ DE JOVES A L'EMPRESA AGRÀRIA

INCORPORACIÓ JOVES A L'AGRICULTURA

AGRICULTURA I RAMADERIA ECOLÒGICA

AULA D'ENTORN RURAL, VARIETATS LOCALS, RACES AUTÒCTONES

Hola de nou!

Aquest cop escric per demanar-vos ajuda a tota la gent que segueixi o llegeixi aquest post.
Estic fent una enquesta (molt curta i ràpida), que fa referència a alimentació ecològica, educació rural, etc.

El perquè estic fent l'enquesta, és perquè estic redactant una pla d'empresa, i d'aquesta forma puc anar molt més guiada de la percepció de la gent envers el món agrícola ecològic.

I si la voleu reenviar a altres persones endavant. Quan més respostes tingui més objectivitat.

Moltísssimes gràcies a tots.


https://docs.google.com/spreadsheet/viewform?formkey=dGpWX2xtLUVhTktYUEh5LXFsZjZkS2c6MQ

EL PAÓ DE L'OMEDA

VIDA A PAGÈS: ANIMALS EN LLIBERTAT

ELS PAONS FAN COMPANYIA A LES EUGUES

SENSE ESTABULAR I A L'AIRE LLIURE

L'Omeda és una masia situada a la població de Santa Eugènia de Berga (Osona). Antigament la masia estava envoltada d'oms (tal i com indica el seu nom), però amb l'arribada de la grafiosi aquests es van morir.

Actualment és un paratge en plena naturalesa amb espècies arbòries extraordinàries: cedres, avets, arces, roures, etc.

I completant el mosaic trobem extensions de camps cultivats: blat, blat de moro, veça, userda, etc. (segons l'època de l'any).

A part del magnífic entorn, hi podem trobar una quantitat d'animals en plena llibertat: vaques, eugues, gallines, gats i els paons.

En aquest post ens endinsarem a la vida dels paons a l'Omeda.

El paó és un animal molt àgil, de colors estridents quan obre les plomes, de crits molt aguts i li agrada molt voltar per sobre les teulades, i fer-ne de les seves. 

Són molt difícils d'agafar ja que estan sempre a l'aire lliure.

Són aus curioses, molt independents i amants del seu territori*. Mengen grans, herbes, etc.

*Curiositats:

- Bons vigilants: moltes vegades quan vaig a visitar els meus avis a l'Omeda,  vaig amb cotxe, i quan no el coneixen es posen davant, obrint les plomes i no em deixen passar.

- Aquests quan es canvien d'hàbitat, tenen la capacitat de tornar tots sols. Una vegada van tornar a l'Omeda, dies després d'haver-los acollit a una masia de Taradell.

- Atreuen la curiositat dels més grans i dels més petits que passen per davant d'ells.

A la foto que he penjat es veu el paó com fa companyia a les eugues, no s'enfaden, però ell tot estirat obre les plomes marcant el seu espai.

Fins aquí el post, si voleu conèixer més sobre la vida d'aquestes aus només ens ho heu de demanar...

SEMBRA DE LLAVORS ECOLÒGIQUES. CAPÍTOL 2.

SEMBRA DE LLAVORS DE TARDOR

ENCIAM CARXOFET I ESCAROLA CABELL D'ÀNGEL

HORT AL BALCÓ

La selecció de les varietats a sembrar m'ha estat bastant fàcil. Les llavors d'enciam les vaig adquirrir a les Refardes i les d'escarola provenen de petits prodcutors d'horts de Salitja.

L'enciam carxofet el vam explicar de forma detallada a una anterior publicació del blog. Us adjunto el link per aprofundir en aquesta varietat: http://catrural.blogspot.com.es/2012/06/sembra-mongeta-del-cuc-i-enciam.html

L'escarola cabell d'àngel (Chicorium endividae) és una varietat tradicional, de fulles fines i molt dentades i arrissades de color verd clar. La mata és petita, d'entre 20-25 cm de diàmetre. De gust molt fi i poc amarg d'excel·lent qualitat organolèptica. Les fulles són molt consistents. És un varietat molt ben adaptada a hiverns freds i secs.


Adjunto fotografies:

 

Sembra Enciam carxofet                       Sembra Escarola cabell d'àngel

Dia de sembra: 07/10/2012.
Substrat: Traysbustrat Klassman exprés per horta. Molt important mantenir la humitat.
Germinació: 10/10/2012.


Un cop hagin crescut les les plàntules farem una aclarida i les trasplantarem a recipients més grans perquè es puguin desenvolupar correctament. Algunes me les quedaré per fer en testos i jardineres al balcó i la resta les portaré a l'hort de Santa Eugènia de Berga.

Us aniré informant del creixement!!!