RAMADERIA AUTÒCTONA: BRUNA DELS PIRINEUS

PASTURA SOSTENIBLE DE BOVÍ 

Detall Bruna dels Pirineus

ALIMENTACIÓ I MANEIG

El passat cap de setmana vaig estar ajudant al meu pare amb donar de menjar al bestiar i ampliant les zones de pastura.

La primera feina que vàrem fer va ser donar de menjar els vedells desmamats, abans de passar a la fase d'engreix. La seva alimentació es base en llet. I se'ls hi dóna dos cops al dia.

Es barreja llet en pols amb aigua tèbia i ja se'ls hi pot donar amb una galleda.

Després vam anar a la granja gran i allà vam donar de menjar a vedelles i vedells d'engreix (separats en diferents lots) i a un parell de vaques que havien parit la mateixa setmana.

En aquesta granja hi ha les vedelles i vedells d'engreix a punt de vendre i també aquelles vaques que han tingut algun petit problema al moment o després del part (per exemple; quan neix algun vedell que li costa de mamar, al tenir-lo a la granja el pots controlar molt millor).

L'alimentació es base en: pinso, blat de moro enistjat, palla de blat i raigràs sec.

Segons l'edat del bestiar la proporció variarà. Per exemple: en el cas de les vedelles d'engreix barregem 1/4 part de pinso i 3/4 parts de blat de moro ensitjat.

En acabar, vàrem anar a la zona de la Pineda. Allà és una part de la zona de pastura de les vaques. Vàrem ampliar la zona de pastura, movent les estaques i el filferro. Cada dia se'ls hi amplia la zona per menjar.

L'herba dels camps de pastura és una barreja sembrada de raigràs, festuca i altres gramínies, i tenen una zona amb palla de blat. També disposen d'un abeurador amb pedres de minerals.

En el ramat hi havien 7 vedells, 6 que feia 15 dies que havien nascut, i 1 que feia 3 dies i molt espavilat.

L'alimentació dels vedells és bàsicament la llet de les mares i també herba fresca.

En tots els casos és molt important que tinguin aigua tot el dia.

I després de fer aquesta feina vàrem anar a donar menjar als cavalls i també els hi vam ampliar la zona de pastureig. L'alimentació principal es base en herba fresca de la pastura i a part, mengen el raigràs assecat.


*Cal tenir en compte, que les mares al acabar de parir té un instint de protecció molt gran cap els seus vedells. Per tant, estar al cas, de no rebre cap "cutada" per part de la vaca.

CURIOSITAT: dins del ramat que està en la pastura, hi ha un vedell molt espavilat. Que amb només 3 dies ja té ganes de jugar amb els més petits del grup i si sembla ja tot un gran "home".

Vista general del ramat

EL PAÓ DE L'OMEDA

VIDA A PAGÈS: ANIMALS EN LLIBERTAT

ELS PAONS FAN COMPANYIA A LES EUGUES

SENSE ESTABULAR I A L'AIRE LLIURE

L'Omeda és una masia situada a la població de Santa Eugènia de Berga (Osona). Antigament la masia estava envoltada d'oms (tal i com indica el seu nom), però amb l'arribada de la grafiosi aquests es van morir.

Actualment és un paratge en plena naturalesa amb espècies arbòries extraordinàries: cedres, avets, arces, roures, etc.

I completant el mosaic trobem extensions de camps cultivats: blat, blat de moro, veça, userda, etc. (segons l'època de l'any).

A part del magnífic entorn, hi podem trobar una quantitat d'animals en plena llibertat: vaques, eugues, gallines, gats i els paons.

En aquest post ens endinsarem a la vida dels paons a l'Omeda.

El paó és un animal molt àgil, de colors estridents quan obre les plomes, de crits molt aguts i li agrada molt voltar per sobre les teulades, i fer-ne de les seves. 

Són molt difícils d'agafar ja que estan sempre a l'aire lliure.

Són aus curioses, molt independents i amants del seu territori*. Mengen grans, herbes, etc.

*Curiositats:

- Bons vigilants: moltes vegades quan vaig a visitar els meus avis a l'Omeda,  vaig amb cotxe, i quan no el coneixen es posen davant, obrint les plomes i no em deixen passar.

- Aquests quan es canvien d'hàbitat, tenen la capacitat de tornar tots sols. Una vegada van tornar a l'Omeda, dies després d'haver-los acollit a una masia de Taradell.

- Atreuen la curiositat dels més grans i dels més petits que passen per davant d'ells.

A la foto que he penjat es veu el paó com fa companyia a les eugues, no s'enfaden, però ell tot estirat obre les plomes marcant el seu espai.

Fins aquí el post, si voleu conèixer més sobre la vida d'aquestes aus només ens ho heu de demanar...